Francisco Camps i Ricardo Costa foren absolts fa uns dies en el judici obert per l’acceptació de suborns associats a la Trama Gürtel. La decisió presa per un jurat popular de nou membres fou ajustada, 5 vots a favor de la ‘no-culpabilitat’. El ressò de la noticia s’ha deixat sentir durant estos dies a través d’infinitat de noticies i debats tant als mitjans de comunicació com a peu de carrer. La imatge dels supporters de Camps plorant d’alegria a les portes del Tribunal Superior de Justícia amb el fons dels crits de desenes de ciutadans indignats amb la decisió, ha emmarcat les primeres reaccions al veredicte.
Entremig, la majoria dels valencians ja ens esperàvem este veredicte, i certament no ens ha suposat un gran trauma. La diferencia entre un veredicte de culpabilitat i no-culpabilitat probablement haguera estat mínima, perquè a la sentencia haguera seguit un recurs, i després el recurs del recurs, i al finalitzar tot el procés la pena haguera sigut pagar un multeta i a casa.
Però això no és lo important, el judici a Francisco Camps no se li ha fet en cap tribunal, se li ha fet en el carrer, li l’hem fet els valencians i teníem el veredicte fa temps. Per això el PP es va afanyar a treure’l del seu càrrec de president, i per això els dirigents del PSOE han reaccionat a la sentencia dient que el PP pot tornar a col·locar-lo de president quan vulga.
Camps és un cadàver polític, això és lo que importa. I la indignació de Rita Barberà i Alfonso Rus al tracte rebut per Camps, és una resposta anticipada al tracte que rebran ells quan tots els xanxullos dels dirigents del PP vagen eixint a la llum. Tenen por i tenen raons per a tindre por.
Cal tindre perspectiva, i cal assumir que jutjar a dos dirigents del PP per uns quants vestits no deixa de ser una ridiculesa en comparació al volum de corrupció que ha generat al PP, i que ens ha dut on estem. Exemples n’hi ha per a escollir, nosaltres n’hem triat dos per a il·lustrar la situació:
El primer cas. Emarsa és una empresa pública propietat en un 49% de l’ajuntament de València. De la nit al dia l’empresa tancava amb unes pèrdues de 17 milions d’euros. El forat en factures falses i despeses no justificables s’eleva a 30 milions d’euros, que van des de contractes fraudulents que mai es dugueren a terme, a viatges a Andorra i Suïssa, comptes secrets, nits d’hotel i sopars en restaurants exclusius, productes de luxe, directius que mai van trepitjar la empresa, etc. L’alcalde de Manises i vicepresident de la Diputació provincial, Enrique Crespo està ficat fins al coll, però també s’han vist implicats els secretaris generals del PP en els districtes de Trànsits i Patraix de la ciutat de València, l’alcalde de la pedania de Benimàmet, concejals de l’ajuntament de Montcada, el concejal d’Hisenda de l’ajuntament de València, i tants altres dirigents del PP.
El segon cas. CIEGSA és una empresa intermediària creada per la Generalitat per a la construcció d’escoles publiques al País Valencià. CIEGSA s’ha enfonsat amb uns deutes de 2500 milions d’euros. Per a construir una escola en el País Valencià, CIEGSA requeria més del doble del pressupost necessari en qualsevol altre punt de l’estat espanyol. Fa unes setmanes es va fer públic el deute de l’empresa, en interessos als bancs per estos deutes es pagaven més de 100 milions d’euros a l’any, i només 1000 milions del deute estaven justificats en despeses derivades dels sobrecostos en la construcció d’escoles. S’hagué de recórrer al síndic de comptes per a forçar a la empresa a fer pública la seua situació financera, però debut a un accident ‘casual i fortuït’ hi hagué un incendi en les naus de l’empresa, i poc després un robatori en els seus despatxos. Tots els arxius han desaparegut, i 1500 milions d’euros de deute estan sense explicar, els altres 1000 milions són resultat de casos de corrupció i clientelisme.
Dos casos, dels molts que hi han hagut i que eixiran a la llum en els propers mesos. El fenomen de corrupció que s’ha produït al País Valencià té unes dimensions tan bèsties que encara no ens ho podem ni imaginar. Indignem-nos, però no per uns vestits, sinó pel saqueig que durant anys i anys s’ha comés i que hui té com a conseqüència l’estat de fallida del País Valencià. Els dirigents del PP i els seus socis empresarials, han consumit el nostre futur, i són culpables de molt més que de rebre quatre vestits. Per tant, que un arbre no ens impedisca vore el bosc.
