Les eleccions espanyoles del 20 de Novembre han deixat el PP com a clar guanyador amb una majoria assolida amb una diferencia folgada de quatre milions de vots i de 76 diputats respecte del PSOE.
20 diputats els ha aconseguit al País Valencià, el doble dels que ha aconseguit el PSOE. EUPV, UPyD i Compromís-EQUO han obtingut un escó cadascú, tots tres a la circumscripció de la provincia de València. En la ciutat de València el marge de vots amb que ha guanyat el PP ha sigut encara major, més d’un 52% dels vots respecte al 24% que ha tret el PSOE. En la nostra ciutat UPyD s’ha col·locat com a tercera força amb el 7.5% dels vots, mentre que EUPV ha aconseguit un 7.2% dels sufragis i Compromís-EQUO han obtingut ben bé un 6%.
Desglosant els resultats de la ciutat de València, el PP ha guanyat clarament en tots els districtes treient al voltant del 50% dels vots, i acostant-se perillosament a la barrera del 60% en alguns d’ells com el Pla del Real, Extramurs, l’Eixample, Ciutat Vella, Poblats del Nord i Poblats del Sud. Cal destacar els resultats de Compromís-EQUO en districtes com Ciutat Vella, Poblats del Nord, Benimaclet o Algiròs on ha aconseguit entre el 7.5% i el 8.5% dels vots. EUPV per la seua banda ha aconseguit uns bons resultats d’entre el 8% i el 9.5% en barris com Benimaclet i Algiròs, però també en els Poblats Marítims o Patraix, mentre que en molts districtes ha estat a tocar del 8% com en Zaidia, Rascanya, Jesús, etc.
En la resta de municipis de l’Horta, la situació general s’ha mantingut: majoria aclaparadora del PP, caiguda en picat del PSOE i creixement dels parits minoritaris depenent del municipi. En els grans municipis UPyD i EUPV s’han alternat per ser tercerca força. Mentre que en els pobles més menuts Compromís ha augmentat el seu percentatge de vots, i UPyD ha tret uns resultats més discrets.
Pel qué fa a l’abstenció, i ha hagut un augment respecte a les passades eleccions españoles d’entre un 3% i 4% arreu del País Valencià, tot i qué també es situa en un 4% per debaix de la dada estatal que ha sobrepassat el 28%. Cal destacar que la participación ha sigut un 7% major en estes eleccions qué en les autonòmiques de fa sis mesos. En les eleccions españoles es vota més i es vota més en clau españolista i bipartidista. Esta tendencia resulta lógica si assumim que on es talla el bacallà és en Madrid i no en la Generalitat, i que evidentment tenen més força i representativitat allà els partits espanyols.
Les dades electorals tant al País Valencià com a la ciutat de València tot i qué mostren la força del PP en el nostre territori, també aporten matisos interessants que paga la pena parar-se a analitzar.
D’una banda el PP ha perdut 30.000 vots respecte a les anteriors generals mentre qué el PSOE n’ha perdut 450.000. El PSOE ha caigut en picat, ha perdut prop del 40% dels seus vots en el País Valencià que ja estaven bastant per sota dels resultats del PP fa quatre anys. Al País Valencià, el PSOE segueix el seu camí cap al no res, han perdut tota credibilitat, no tenen ni voluntat de renovar-se ni d’assumir la responsabilitat que els pertoca en una davallada tan béstia en els resultats, el PSOE és un partit de cadires i ningú està dispossat a renunciar a la seua per dolenta que siga la seua gestió i els seus resultats, per sort cada cop els queden menys cadires per a repartir-se, tant de bó prompte no els hi quede cap.
El PP segueix erosionant-se tot i la patacada del PSOE. Al País Valencià el PP no ha pogut ja atreure’s als votants descontents del PSOE donada la seua trajectòria política al País Valencià i l’escàndol de corrupción del govern de Camps. El PP no té més camp on extendre’s, ans al contrari va perdent partidaris tot i qué no existeix una veritable força d’oposició ben estructurada que li faça ombra. Donades les condicions actuals és alentador vore com el PP comença a erosionar-se, però això no tindrà cap efecte sinó hi ha des de l’esquerra nacional forces disposades a fer una política activa en contra del govern autonòmic, amb tots els riscos que això puga suposar a curt termini.
Esquerra Unida ha augmentat en més del doble els vots obtinguts en les eleccions generals del 2008, Compromís ha multiplicat els resultats per quatre. La satisfacció per obtindre un diputat cada partit, i per vore com creixen dos partits que se situen en unes coordenades nacionals i d’esquerres més enllà del PSOE, no ha de fer-nos oblidar que els resultats d’estos dos partits están bastant per sota dels que podrien haver sigut. Compromís ha tingut 50000 vots menys que en les passades autonòmiques, estant d’acord amb que eixa davallada és en part efecte d’unes eleccions en clau estatal, no sembla un argument suficient en absolut. Esquerra Unida ha augmentat 85000 vots respecte a les passades, però és que hem de recordar que el PSOE ha perdut quasi mig milió de vots i el PP altres 30000. El potencial que oferia la desafecció dels valencians cap al PPSOE no ha sigut canalitzada cap a estos dos partits. No han sabut aprofitar la oportunitat histórica que els oferia la situación política actual.
Probablament arran de les autonòmiques Compromís i Esquerra Unida pensaven que el treball estaba ja fet, i que només calia pescar tots els vots que els altres deixaven solts en el riu, però s’han equivocat de ple. La passivitat, la manca de propostes i de continguts tant de programa electoral com a nivell general, i en general la poca predisposició a fer una oposición dura al PPSOE han llastrat a estos dos partits, i han sigut altres i molt especialmente UPyD els qui han recollit els fruits del descontentament popular, i els han col·locat com a tercera força en el País Valencià i en la ciutat de València.
La política conjunturalista d’Esquerra Unida i de Compromís han donat ales a un partit hipercentralista i reaccionari com un UPyD. Per molt que no ho semble a primera vista, el trasbals de vot que podría haver anat a estos dos partits i que han acabat en UPyD pot ser molt important, tan important com els 120000 votants descontents que han acabat donant-los suport.
En la nostra opinió això és un avís en tota regla que ens fa el nostre poble. La política on ens la fem o ens la fan. O al País Valencià comencem a marcar una política d’oposició dura i al mateix temps constructiva i amb contingut, o alimentarem amb la nostra irresponsabilitat política a un partit-cadàver com el PSOE, un govern mediocre del PP i donarem impuls a forces filofeixistes com UPyD. Des de l’AJ València ens comprometem a redoblar els esforços i a col·locar com a máxima prioritat la mobilització popular i la lluita ideológica per a presionar per un canvi polític en la nostra ciutat i al conjunt del País Valencià en termes nacionals i d’esquerres. Creiem que l’Esquerra Independentista ja està promovent amb la seua acció política eixe camí, i ahí anem a seguir pegant-li fort.
Assemblea de Joves de València
Novembre 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario